Large Magellanic Cloud (LMC). La galàxia veïna.

Mirant aquesta part del cel devia ser que els gals agafàren por a que aquest els caigués sobre els seus caps (ai, no … que eren a l’hemisferi nord!!)

El Núvol Gran de Magallanes ocupa al cel l’equivalent a 16 llunes (uns 8 graus) i de punta a punta abasta 14000 anys llum (es com 10 vegades mes petita que la nostra Via Lactia!) i destaca a ull nu al cel del hemisferi sud (diuen… jo encara no l’he vist, des dels meus 40ºN queda ben amagada al sud)

Arribar-hi ens prendria no menys de 160.000 anys (i això vitjant a la velocitat de la llum) i ens hi trobariem formacions esplèndides, com la Nebulosa de la tarántula (NGC2070), o la nebulosa Cap de Fantasma (NGC2080) ambdues nebuloses d’emisió, immenses regions HII dins la galàxia.

Large Magellanic Cloud (Núvol Gran de Magallanes) visible a la constelació de Dorado y Mensa a l’hemisferi Sud

La fotografia ha estat presa amb el telescopi remot T70 de iTelescope, com a composició LRGB (180seg x 5 de cada filtre). Lent Samyang 135 mm unida a una càmera @F3.5, ZWO ASI1600MM. Procesat amb Astropixelprocessor.